Musclos tigres

I continuem amb els musclos! Que bons que són, oi? Aquesta és una recepta clàssica però que sovint és destrossada per molts bars de tapes… En venen de congelats i molts establiments es limiten a comprar-los així i passar-los per la fregidora on abans han fet patates rosses, xurros i calamars a la romana… Avui reivindiquem aquesta tapa tan i tan bona! La Marina ens l’explicava al programa la recepta. Per cert, recordem que ens podeu escoltar en diferit en aquest enllaç.

INGREDIENTS:

Musclos de viver (la quantitat depèn de quants en volgueu fer), tomàquet fregit, pebrot vermell, ceba tendra, 50 ml. crema de llet, 2 ous, oli, sal i pebre, pa ratllat per arrebossar.

ELABORACIÓ:

Començarem bullint un ou per convertir-lo en ou dur i el reservarem. A continuació, farem el sofregit de ceba (la primera que posarem a la paella), el pebrot vermell trossejat (el segon que posarem) i el tomàquet fregit. A continuació, en una olla, ficarem els musclos, sense gens d’aigua. Ho taparem i ells sols es couran amb el seu propi vapor. Els traurem i separarem
les closques. Ens quedarem amb algunes meitats, que netejarem bé amb aigua i sabó amb l’ajuda d’un fregall. De la carn del musclo en farem miques i les incorporarem a la barreja anterior, és a dir, al sofregit. Després també ratllarem l’ou i l’incorporarem a la barreja. Afegirem, si volem, una mica de crema de llet per amorosir-ho. Tornarem a encendre el foc i farem una nova
remenada. Al cap de 5 minuts apagarem el foc i ho deixarem reposar. Ara ve la preparació final. Tindrem a punt un bol amb un ou batut i un altre amb pa ratllat. Agafarem les mitges closques del musclo i les omplirem amb el sofregit de tomàquet, pebrot, ceba, ou i musclo. A continuació, banyarem aquest mig musclo amb ou i després l’arrebossarem amb farina de galeta (pa ratllat). Agafarem un cassó i l’omplirem amb oli abundant i bullent. Introduïm el musclo (jo ho faig un per un perquè així controlo més el punt de torrat) i anem fent. A part, tindrem un plat amb paper absorbent per a posar-los quan ja siguin torradets. En podem fer tants com volguem. Són molt bons i van bé per començar a obrir la gana. Això sí, és recomanable consumir-los acabats de fer, que si no perden el punt de cruixent, la gràcia dels TIGRES!

I si no us ha quedat clar, podeu mirar l’entrada al blog de la Marina! Bon cap de setmana a tots!

Musclos amb maionesa de mojito

Sona estrany, ho sé! Però, tot i tenint un jurat escèptic, els resultats van ser molt bons. Aquesta maionesa se’m va acudir al taller de postres d’en Pep Nogué. Va fer una sopa de taronja amb agar-agar i va aprofitar la mateixa recepta per fer una maionesa de taronja. Em va encantar i vaig pensar, per què no? A veure, tot i que el nom que li hem posat a la maionesa és “de mojito” que ningú s’esperi el rom! És una maionesa amb llima i menta, per això ens pot recordar el còctel. L’agar-agar és una alga que gelatinitza, és proteïna i per tant lliga la maionesa com si fos un ou. Així doncs, aquesta recepta és ideal per a tots aquells que no pogueu menjar ou. El gust de la maionesa és cítric (perfecte per al marisc) i fresc.

INGREDIENTS:

2 llimes, 2 llimones, aigua, sucre al gust, menta picada (opcional), 1 pessic de sal, 1 cullerada d’agar-agar, bicarbonat i oli.

ELABORACIÓ

Ratllem la pell de les llimes i la reservem. Espremem els cítrics i afegim aigua al suc fins que arribem al mig litre total de líquid i hi afegim la ratlladura de la llima. Si no volem que sigui gaire àcid, hi afegim bicarbonat i remenem. Hi afegim sucre al gust i ho posem al foc. Quan bulli hi afegim l’agar-agar i ho deixem bullir 1 minut. Ho posem al got de la batedora i ho deixem refredar. Quan sigui fred i sòlid ho batem, ho salem i fem com si féssim una maionesa normal, hi anem incorporant oli mentre batem fins que hagi lligat. Quan ja la tenim feta, hi posem la menta picadeta per decorar. I per menjar-la, doncs què millor que uns musclos del Delta?

Hem menjat: Farcellets de vieira amb bacó i arròs negre al curri

Avui encetem la secció del blog “Hem menjat” on penjarem plats que hem tastat a algun lloc però que no hem fet nosaltres. Per tant, en aquesta secció no hi haurà cap recepta, només la foto del plat, i esperem que vosaltres ens expliqueu com creieu que s’ha fet.

El primer d’aquests plats se’l va menjar la Marina al costat del port de Venècia (qualsevol se’n va a Venècia a buscar el restaurant…!) i pinta molt bé. Són uns farcellets de vieira amb bacó i arròs negre al curri. La Marina ens diu: “Tot i que no sé com les van fer, el que sí que puc assegurar és que les vieires eren cuites a baixa temperatura, conservaven tota l’esponjositat. El curri no era una crema de pot, sinó fet amb un curri bo, i l’arròs tenia gust de torradet.”

 

 

Què creieu?