Fa poc va començar la nova temporada de Karakia i el primer episodi va ser el d’en Sandri, un friülà que viu a Castellar! Bé, es veu que un dels plats típics del Friül és el frico, una espècie de truita de patates feta sense ou. La recepta original és amb un formatge que es diu Montasio, però en Sandri la feia amb Emmental, Maasdam i formatge curat. Bé, ara us explico la meva història. L’altre dia no sabia què fer per sopar i esperant que algú em suggerís alguna cosa vaig comenaçar a tallar patates en dauets, les vaig fregir i quan estaven fetes encara no sabia què en faria, perquè feia tres dies seguits que menjàvem ou i no volia fer una truita. Total, que vaig veure un paquet de mozzarella ratllada a la nevera i vaig pensar de fer aquesta “truita sense ou” pensant que se m’havia acudit a mi sola. Però no, dies abans havia vist el programa d’en Sandri, és a dir que originalitat zero patatero… Però bé, la truita era TAN BONA, que se’m van oblidar totes les decepcions relatives a l’autoria del plat! Us deixo la recepta que vaig fer jo, no l’original. La meva queda amb menys gust de formatge i més de patata… Perquè a nosaltres ENS ENCANTEN LES PATATES! En el millor sentit de la frase… 😉
INGREDIENTS:
3 o 4 patates, oli DO Siurana, sal, pebre i formatge mozzarella ratllat (1 paquet).
ELABORACIÓ:
Tallem les patates a daus, les untem amb oli, les salem i les fem a la paella vigilant que no es cremin. Quan estiguin daurades, si veiem que no estan cuites per dintre, les podem passar una mica pel microones. Les tornem a posar a la paella i hi afegim el pebre (hi dóna un toc boníssim, no us el descuideu), les remenem i hi posem la meitat del formatge ratllat. Primer ho remenem perquè totes les patates es lliguin amb els fils de la mozzarella fosa. Després ho hem de deixar quiet perquè es faci una crosta a sota i quan comenci a endurir-se ho anem desenganxant del fons de la paella. Quan ja està torradeta la part de baix tombem la “truita”, però posem una mica més de formatge a la paella perquè a l’altra banda també s’hi faci la crosta. El resultat és una “truita” amb molt gust de patata, amb l’exterior cruixent i l’interior filat. ESPECTACULAR! Suposo que si ho feu amb emmental, maasdam o montasio la patata passa a un segon terme i el protagonista és el gust del formatge. Ho haurem de provar!
Les fotos no li fan gaire justícia al plat, però era de nit i estàvem famolencs… No estàvem per fotos, vaja!
Quins fogons! 