Coca de Sant Josep

Sant Josep és la festa local de Castellar i ho celebrem amb una fira d’artesans a la plaça Major. Al matí, és tradició que hi hagi una encocada popular, i que ningú pensi malament perquè només es tracta d’un esmorzar que reparteix l’Ajuntament a base de coca de forner, de sucre o de Sant Josep, com en diem aquí. Em pensava que aquesta coca es feia a tot arreu, per Sant Josep, però buscant-ne la recepta he vist que no, que som els únics!!! El més tradicional és fer la crema catalana, que aquí la fem avui per berenar, i a alguns llocs fan coca de vidre. Així que, aprofitant que aquesta setmana han vingut les nutricionistes del programa a fer la secció “som el que mengem”, hem volgut fer aquesta recepta de “brioixeria” casolana. Aquesta coca és boníssima, fàcil i molt sana, perquè de greix en porta ben poquet. A més, els nens ens poden ajudar a fer-la! Aquesta és la recepta que en teoria vaig seguir, de la Bet Cuinetes, però jo hi faria canvis, com posar farina de força en lloc de farina normal i fer-hi un altre llevat, perquè si no sembla una coca d’oli dolça, força seca. També vaig afegir-hi pinyons.

INGREDIENTS:

100 ml d’aigua, 100 ml de llet, 50 ml d’oli d’oliva DOP Siurana, 1 sobre de llevat de forner sec o 30 g de llevat fresc de forner, 400 g de farina (millor de força), 20 g de sucre, 1 culleradeta de sal, 1 polsim d’anís en gra mòlt (opcional, jo no n’hi vaig posar), més sucre i més oli, licor d’anís i pinyons.

 

ELABORACIÓ:

Barregem l’aigua i la llet, ho escalfem fins que sigui tebi i hi desfem el llevat. Barregem els ingredients secs i hi anem incorporant l’oli, un pelet de licor d’anís i l’aigua i la llet amb el llevat. Ho pastem bé fins que no se’ns enganxi a les mans. Com millor pastem, millor sortirà la massa. Hem d’estar-hi uns 10 o 15 minuts. Passat aquest temps, ho deixem reposar a un lloc càlid tapat amb un drap fins que dobli el volum, més o menys una hora. Donem forma a la massa amb els dits, l’estirem amb els dits, sense el corró (així ens quedarà amb aquella forma característica), i la deixem reposar tapada fins que torni a doblar el seu volum (aquesta segona llevada no la feia a la recepta original, però em sembla important perquè la massa de pa acabi de créixer i quedi més toveta). Preescalfem el forn a 180º. Si volem, pintem la coca amb oli (jo ho vaig fer i així queda més cruixent. La propera vegada no ho faré perquè quedi tova), hi posem pinyons i, per damunt, sucre al gust (jo n’hi vaig posar força). Enfornem la coca fins que sigui cuita, uns 15 minuts, i just quan l’acabem de treure del forn tirem un bon raig de licor d’anís per sobre (jo ho vaig fer amb un esprai que el pulveritzava perquè quedés tot més homogeni). I au! Bon Sant Josep a tothom!

Mantega casolana amb llimona i herbes

Havia de ser l’última recepta de l’any, però mira, serà la primera! Abans de res: bon any a tothom!!! I ara anem per feina que és tard i vol ploure… Per acompanyar el salmó o el caviar (del fals si voleu estalviar). És molt fàcil fer una mantega casolana i la diferència es nota molt! A més sempre despertarem un “Ooooooh” si diem que aquella mantega que servim l’hem fet nosaltres. També pot ser un fantàstic regal. Què us semblaria regalar una cistella amb pa fet a casa i melmelada i mantega casolanes? Baratet i mooolt efectiu! Qui ens havia de dir que fos tan fàcil fer mantega? I la podem fer aromatitzada com aquesta.

INGREDIENTS

2 bricks de nata líquida de 500 ml (35% mg, la de muntar), el suc d’una llimona, herbes fresques i sal (opcional).

ELABORACIÓ

La nata ha de ser freda de la nevera. Agafem la nata, l’aboquem en un bol gran i la comencem a batre (amb la batedora de varetes per no cansar-nos). L’hem de muntar i continuar batent-la. Arriba un moment, que de tant batre es talla la nata i es separa la mantega de la “llet de mantega”, un líquid que sembla llet i que després podem utilitzar per a altres receptes com els “pancakes”. Quan ja se’ns han separat aquests dos ingredients ajuntem tota la mantega amassant-la amb les mans i la rentem per eliminar-ne la llet de mantega sobrant. Aquí tindríem la mantega feta. Ara la podeu barrejar amb el que volgueu. Jo hi he afegit sal, suc de llimona, julivert picat i anet. Finalment, la posem al recipient on ha d’anar i la conservarem a la nevera.

Truita enrotllada (de l’Àngela)

Aquesta recepta és molt fàcil de fer i molt resultona. Ens l’enviava l’Àngela per la nostra crida de receptes de l’àvia. (La foto és del blog Sin gluten es más rico)

Per fer la truita enrotllada només cal una truita de patates amb ceba (imprescindible, perquè quedi més melosa), uns tranchettes i pernil dolç. Agafem la truita acabada de fer i la posem damunt d’un paper d’alumini sobre un drap de cuina. Posem els tranchettes al damunt i el pernil dolç. Enrotllem la truita com si fos sushi ajudant-nos del paper d’alumini (sense deixar-ne a dintre) i del drap per no cremar-nos. Deixem refredar perquè es talli molt millor. Podem decorar-lo amb amanida, tomàquets cirerol o ous de guatlla.