Sant Josep és la festa local de Castellar i ho celebrem amb una fira d’artesans a la plaça Major. Al matí, és tradició que hi hagi una encocada popular, i que ningú pensi malament perquè només es tracta d’un esmorzar que reparteix l’Ajuntament a base de coca de forner, de sucre o de Sant Josep, com en diem aquí. Em pensava que aquesta coca es feia a tot arreu, per Sant Josep, però buscant-ne la recepta he vist que no, que som els únics!!! El més tradicional és fer la crema catalana, que aquí la fem avui per berenar, i a alguns llocs fan coca de vidre. Així que, aprofitant que aquesta setmana han vingut les nutricionistes del programa a fer la secció “som el que mengem”, hem volgut fer aquesta recepta de “brioixeria” casolana. Aquesta coca és boníssima, fàcil i molt sana, perquè de greix en porta ben poquet. A més, els nens ens poden ajudar a fer-la! Aquesta és la recepta que en teoria vaig seguir, de la Bet Cuinetes, però jo hi faria canvis, com posar farina de força en lloc de farina normal i fer-hi un altre llevat, perquè si no sembla una coca d’oli dolça, força seca. També vaig afegir-hi pinyons.
INGREDIENTS:
100 ml d’aigua, 100 ml de llet, 50 ml d’oli d’oliva DOP Siurana, 1 sobre de llevat de forner sec o 30 g de llevat fresc de forner, 400 g de farina (millor de força), 20 g de sucre, 1 culleradeta de sal, 1 polsim d’anís en gra mòlt (opcional, jo no n’hi vaig posar), més sucre i més oli, licor d’anís i pinyons.
ELABORACIÓ:
Barregem l’aigua i la llet, ho escalfem fins que sigui tebi i hi desfem el llevat. Barregem els ingredients secs i hi anem incorporant l’oli, un pelet de licor d’anís i l’aigua i la llet amb el llevat. Ho pastem bé fins que no se’ns enganxi a les mans. Com millor pastem, millor sortirà la massa. Hem d’estar-hi uns 10 o 15 minuts. Passat aquest temps, ho deixem reposar a un lloc càlid tapat amb un drap fins que dobli el volum, més o menys una hora. Donem forma a la massa amb els dits, l’estirem amb els dits, sense el corró (així ens quedarà amb aquella forma característica), i la deixem reposar tapada fins que torni a doblar el seu volum (aquesta segona llevada no la feia a la recepta original, però em sembla important perquè la massa de pa acabi de créixer i quedi més toveta). Preescalfem el forn a 180º. Si volem, pintem la coca amb oli (jo ho vaig fer i així queda més cruixent. La propera vegada no ho faré perquè quedi tova), hi posem pinyons i, per damunt, sucre al gust (jo n’hi vaig posar força). Enfornem la coca fins que sigui cuita, uns 15 minuts, i just quan l’acabem de treure del forn tirem un bon raig de licor d’anís per sobre (jo ho vaig fer amb un esprai que el pulveritzava perquè quedés tot més homogeni). I au! Bon Sant Josep a tothom!
Quins fogons! 