Hamburgueses de lluç i amanida de cranc

Després dels excessos de setmana santa, haurem de començar a fer bondat, a menjar peixet, amanidetes i aquestes coses, no? Doncs això vaig fer l’altre dia. Però com que això de menjar peix a la planxa no em barrufa gaire vaig fer aquestes hamburgueses de lluç i una amanida de cranc ben faciletes!

INGREDIENTS

Per a les hamburgueses: lluç cru sense espines, puré de patata, julivert picat, all i ceba en pols.

Per a l’amanida: mèsclum, bastonets de surimi, alls tendres, mostassa a l’antiga, salsa de soja.

ELABORACIÓ:

Per fer les hamburgueses, piquem el lluç a la picadora, el barregem amb el puré de patata (jo vaig utilitzar el que ja està fet, del mercadona), ho salem i hi afegim el julivert i l’all i la ceba en pols. Ho barregem tot bé i hi donem forma d’hamburguesa. Les coem a la planxa amb un rajolí d’oli (el just perquè no s’enganxin). Les traiem del foc quan estiguin rossetes per fora i cuites per dintre. Si les acabem amb un rajolí de vi blanc, queden molt i molt bé!

Per a l’amanida, tallem ben petitons els bastonets de surimi, a rodanxes primetes els alls tendres i ho barregem bé amb el mèsclum. Fem una vinagreta amb la salsa de soja i la mostassa a l’antiga i amanim bé el mèsclum amb aquesta barreja.

Així, qualsevol fa dieta, oi? 😉

Amanida d’arròs (de la Isabel)

Aquesta és la recepta que ens va donar aquesta setmana la Isabel (la foto està manllevada d’un altre blog):

Ingredients: Arròs bullit, ous durs, cogombrets, anxoves, tomàquets, olives verdes i negres, oli, vinagre i mostassa antiga.

Bullir arròs i esbandir-lo. Tallar els tomàquets (pelats) a daus i els cogombrets i els ous durs a rodanxes. Barrejar-ho tot i posar-ho a la nevera. Fer una vinagreta (dins d’un pot, sacsejant-lo com si fos un cocktail) amb l’oli, el vinagre i la mostassa a l’antiga. Servir l’amanida fresqueta, amanida a l’últim moment i amb una rosa de tomàquet a sobre. (vegeu aquesta pàgina amb un pas a pas per aprendre a fer una rosa de tomàquet http://blog.chefuri.com/consejos/consejos-paso-a-paso-xxix-una-rosa-con-piel-de-tomate/). Bon profit!

Amanida amb magret i magrana (de l’Alfonso)

Aquí teniu una altra amanida, en aquest cas ens la porta l’Alfonso (la foto està manllevada d’un altre blog):

Tot i que encara no hi som ben bé del tot gastronòmicament parlant, una de les amanides de tardor que més m’agraden és la que incorpora magrana i magret d’ànec a una base verda a escollir. Personalment prefereixo que sigui de gust potent i un punt amargant com l’escarola, la fulla de roure o els créixens. Per amanir, una vinagreta amb una punta de mostassa antiga. És molt bona i vistosa, amb els rubins de la magrana donant un color molt viu. Salut!

Amanida amb salsa de nabius (de la Roser)

Aquesta és l’amanida de la Roser amb les seves indicacions (la foto està manllevada d’un altre blog):

L’ingredient principal de l’amanida és la salsa de nabius, que s’usarà d’amaniment. Queda bé amb una amanida senzilla només d’enciam. Per tant, és una amanida barata però ben bona. També s’hi poden afegir altres ingredients, això depèn del pressupost de cadascú. Els nabius convinen bé amb : formatge, bacó (fregidet), nous i poma. No ho he experimentat amb res més, però segur que hi ha més coses que s’hi podrien afegir.
Bé, la salsa consisteix en:
1- Fregir els nabius amb una mica de mantega (però sent generós, que no se’n posi molt poqueta. Si uses de les peces rectangulars, doncs un bon tall d’un o dos milímetres de gruix, depèn de la quantitat de nabius que s’usin).

2. Un cop comencen a treure suc, hi afegim una cullaradeta de mel i un raget de vinagre balsàmic de mòdena.

3- Es remena bé, i es tasta. Afegeix més mel o vinagre al teu gust. Però aconsello no posar massa vinagre o mataràs el gust dels nabius. Si no vols que et quedi dolç, enlloc de mel pots tirar-hi una miqueta de sucre morè, remenant sovint perquè no es caramelitzi.

4- La salsa ja està llesta. Es deixa refredar i es tira per sobre de l’amanida. Es barreja be amb les fulles d’enciam. Aconsello tirar-hi dauets de formatge, i llestos. A gaudir!

Amanida de tardor

INGREDIENTS (4 PERSONES)

1 bossa de mèsclum o espinacs

4 o 5 figues maduretes a quarts

1 pit de pollastre

Pipes pelades

Formatge blau

1 Tetrabrik petit de crema de llet (la de cuinar, no la de muntar)

ELABORACIÓ

Talla el pit de pollastre a tires finetes, fregeix-les amb poc oli i reserva-les. Posa la crema de llet i formatge blau al gust (si voleu que tingui més gust poseu-ne més i si voleu que quedi suau, poseu-ne menys) al got de la batedora i tritura-ho tot fins que et quedi una salsa més o menys espessa (la consistència de la salsa també variarà segons la quantitat de formatge).

EMPLATAT

Distribueix el mèsclum o els espinacs pel plat (no ho aixafis, fes que quedi bonic, amb aire). Posa el pollastre pel damunt agafant-lo una mica amb les mans per tal que quedi també per dintre dels forats de l’amanida i no quedin les herbes aixafades. Amb un biberó de cuina posa la salsa damunt l’amanida (li ha de donar el toc, no l’ha de banyar), les pipes a sobre de la salsa perquè es vegin i les figues a dalt de tot.

Amanida tèbia de pasta (07-10-2011)

I aquí tenim la recepta de l’estalvi del programa d’aquesta setmana! També la farem aquesta setmana i en penjarem la foto.

INGREDIENTS (4 persones)

4 xampinyons, 4 dents d’all, 4 llonzes de formatge, tomàquets cirerol, xurruques trinxades (mr. Corn), orenga, 300 gr. de pasta, 1 bossa de mèsclum, vinagre de Mòdena i oli.

ELABORACIÓ

Bull la pasta. Talla el formatge en juliana, els alls en làmines i els tomàquets per la meitat. Els xampinyons talla’ls a làmines molt fines amb la mandolina o bé amb el ganivet i els salteges amb els alls i els tomàquets cirerol. Quan ja estiguin saltejades les verdures, afegeix a la paella la pasta ja cuita i escorreguda amb una mica d’orenga, el formatge, remena-ho bé i retira la paella del foc. Afegeix unes gotes de balsàmic i barreja-ho. A part, amaneix el mèsclum amb una mica d’oli i vinagre.

EMPLATAT

Emplata la pasta amb una anella i damunt hi poses una mica de mèsclum. Acaba-ho posant pel damunt del mèsclum i del plat unes quantes xurruques picades.