Recordeu la recepta que vam llegir l’altre dia que no s’assemblava a cap altra “recepta de l’oient”? Era una mena de monòleg-recepta còmica mooolt divertida que ens va portar l’Anna des del Penedès. Us la copio perquè pogueu tornar a riure i a cuinar, si voleu! Podeu trobar més coses de l’Anna al seu blog.
Aquí la recepta del sopar del dilluns i del dijous:
Ingredients per a dos nens famèlics de 4 i 7 anys:
Un tupper com el que es veu a la foto de caldo casolà que haurem congelat després d’haver-ne fet per a un regiment.
6 pilotilles (mandonguilles a fora de casa meva) crues de carn picada, ou i pa ratllat, que elaboro quan em sobra carn picada dels macarrons, de mida aproximada de bakugan petit i plegat.
8 galets dels més grans que es trobin al mercat. Com més grans siguin, més admiració provoquen.
Preparació:
Que el nen petit tregui el tupper del congelador, li tregui la tapa, procuri que la llengua no se li enganxi al bloc de gel mentre la mare treu els estris del calaix, i el dipositi al marbre.
Que el nen gran aboqui el bloc de gel ja convertit en granisat de caldo (perquè la mare l’ha posat un moment al microones, més que res per desenganxar-lo del plàstic) a un tupí. Prèviament, si cal, s’ha de desenganxar la llengua del germà petit de l’ingredient principal.
Que els dos germans, sense barallar-se en excés, vagin a escampar la boira mentre la mare tira les pilotilles encara congelades al caldo i al cap d’una estona els galets. Com que tarda a fer-se (20 min. aprox.) li afegeixo una mica d’aigua perquè si no tot s’evapora massa ràpid i al final ho rectifico de sal.
Resultat:
Un plat perfecte per escenificar la batalla nàutica definitiva entre el megagalet i el bakugan-pilotilla. El joc s’acaba quan la pilotilla es diposita a dins del megagalet i el nen l’engoleix. Això sí, no s’hi val abandonar el caldo per passar a les postres.
