Bunyols esponjosos de cigrons

Bé, ja sabeu que fa dies que no publico res al blog. Només em falten 15 dies per sortir de comptes i no estic per dedicar-me a la cuina… Ho trobo molt a faltar, però!!! A veure si hi puc tornar aviat… Encara que sigui per fer receptes de farinetes! 😉 Bé, avui torno al blog per una molt bona raó: el Gran recapte d’aliments. L’any passat ja vaig participar a la iniciativa dels Blogs contra la fam, que proposa fer receptes fàcils, barates i fetes amb els ingredients que es donen al recapte. Evidentment, el més important és que TOTS donem alguna (o moltes) coses al Gran Recapte que es farà avui dia 30 i demà, dia 1.

La recepta que us proposo és d’aprofitament total. Ahir tenia mig pot petit de cigrons que m’havien sobrat d’una escudella i vaig pensar que havia de fer-ne alguna cosa però que no fos el típic hummus o falafel. Volia fer alguna cosa que, tot i que fos de cigrons, no quedés massa contundent perquè ara em costa més pair que abans! Així que vaig pensar en uns bunyols com els de bacallà però amb cigrons. Flonjos, esponjosos i lleugerets. Ideals per picar o com a segon plat.

INGREDIENTS:

– la meitat d’un pot petit de cigrons ben escorreguts (uns 125 gr.)

– 1 cullerada gran de formatge d’untar

– 2 clares d’ou

– all en pols

– julivert

– farina

– 1 culleradeta de llevat royal

– sal

ELABORACIÓ:

Posem al got de la batedora tots els ingredients excepte la farina i els triturem bé. Quan ja estigui tot ben triturat hi anem afegint farina fins que quedi amb la consistència de la massa dels bunyols. Els fregim amb oli ben calent fins que quedin rossos i els escorrem amb paper de cuina. Podem acompanyar aquests bunyols amb salsa de tomàquet casolana. A mi m’agrada que quedin amb formes estranyes, però els podeu fer més rodonets amb un bon joc de canells 😉

Dintrepà o pizza enrotllada

Aquesta recepta m’encanta i fa força temps que la faig. Sobretot és d’aquelles que van fenomenal quan hem de dur alguna coseta de menjar a un sopar de “pica-pica”. Una pizza és un plat fantàstic, boníssim i ideal per a aquests tipus d’àpats en què el que menjarem serà fred i ha de ser fàcil de dur a la boca amb les mans (sense trastos ni estris complicats). Si volem innovar una mica amb la presentació d’aquesta pizza i crear un “ooooh” a l’ambient, podem fer la mateixa recepta que fem normalment però enrotllant la massa (que ha de ser gruixuda) de manera que ens quedi un pa com aquest.

És una bona recepta que vull compartir amb els nostres amics dels Fogons de la Bordeta, que aquest mes fan la Recepta del 15 sobre entrepans.

INGREDIENTS:

1 Massa de pizza gruixuda, ingredients al gust per a la pizza, formatge emmental ratllat.

ELABORACIÓ:

Fem la massa de pizza com podeu veure a aquest post anterior i li donem forma rectangular, deixant-la gruixudeta (d’1 centímetre, més o menys). Preescalfem el forn a 220º. Farcim la pizza amb els ingredients que preferim com si fos una pizza normal però deixant una mica d’espai a les vores perquè quan l’enrotllem no surti la farsa pels costats. En el meu cas, hi vaig posar tomàquet, emmental, pernil dolç i bacó. Ho enrotllem fins que quedi amb forma de pa, en segellem les vores amb els dits i empolsem formatge emmental ratllat per sobre. Ho posem al forn i n’abaixem la temperatura a 200º. Quan el pa estigui dauradet per sobre i per sota estarà fet. Bon profit a tothom!

Les fotos borrosetes deixen clar que el pa no va durar gaire 😉

Aquest era el tros de la punta, però als del mig l’espiral de farcit és molt vistós.

Llengües de gat

L’altre dia teníem un dinaret de família i vaig decidir portar-hi aquestes galetones tan típiques, bones i fàcils. No les havia provat mai de fer, però la veritat és que valen la pena! A tots els van encantar.

INGREDIENTS:
100 g de mantega, 100 g de sucre, 100 g de farina, 2 ous i 25 g de vainillina.

ELABORACIÓ:
Fonem la mantega, l’afegim en un bol amb el sucre i la vainillina i ho barregem bé. Separem les clares dels rovells, que afegirem al bol. Muntem les clares a punt de neu i també les incorporem a la barreja amb moviments suaus per no perdre’n l’aire. Mica en mica hi anem incorporant la farina sense deixar de remenar suaument. Posem la barreja a una mànega pastissera i fem línies de pasta a una silicona o teflon d’enfornar. També podem fer-ho amb paper vegetal o qualsevol cosa que no s’enganxi. Ho enfornem a 190° fins que estiguin dauradetes les vores, uns 10 minuts.

Aquí teniu allò que en diuen “suggerència de presentació” (si us hi fixeu no hi ha cafè, és tot un muntatge ;))

Jo em pensava que quedarien totes igualetes, però així es veuen més artesanes, no?

Pastissets estil baklava

L’altre dia, després de fer l’strudel em va sobrar una pila de pasta filo que si no utilitzava ràpidament se’m faria malbé. Així que, aprofitant que el forn estava calent, vaig fer uns pastissets del tipus baklava. És probable que la recepta d’aquestes pastes marroquines no tingui res a veure amb la que jo vaig fer, però el gust ho recordava molt!

INGREDIENTS:

Pasta filo, mel, ametlles tallades en cubets, aigua de roses, aigua de flor de taronger i mantega fosa.

ELABORACIÓ:

Distribuim les ametlles (també podrien ser festucs) en dos bols. En un dels bols les barregem amb aigua de roses i a l’altre amb aigua de flor de taronger. Pintem una làmina de pasta filo amb mantega. Escampem les ametlles d’un dels bols damunt de la pasta filo, hi posem un rajolí de mel i ho enrotllem. Fem el mateix amb una altra làmina i les ametlles de l’altre bol. Pintem per fora els “rotllets” de pasta filo amb mantega fosa i els tallem. Els posem al forn a uns 180º fins que estiguin dauradets. Quan surtin, els “banyem” amb un almívar fet amb aigua i mel.

Hamburgueses de lluç i amanida de cranc

Després dels excessos de setmana santa, haurem de començar a fer bondat, a menjar peixet, amanidetes i aquestes coses, no? Doncs això vaig fer l’altre dia. Però com que això de menjar peix a la planxa no em barrufa gaire vaig fer aquestes hamburgueses de lluç i una amanida de cranc ben faciletes!

INGREDIENTS

Per a les hamburgueses: lluç cru sense espines, puré de patata, julivert picat, all i ceba en pols.

Per a l’amanida: mèsclum, bastonets de surimi, alls tendres, mostassa a l’antiga, salsa de soja.

ELABORACIÓ:

Per fer les hamburgueses, piquem el lluç a la picadora, el barregem amb el puré de patata (jo vaig utilitzar el que ja està fet, del mercadona), ho salem i hi afegim el julivert i l’all i la ceba en pols. Ho barregem tot bé i hi donem forma d’hamburguesa. Les coem a la planxa amb un rajolí d’oli (el just perquè no s’enganxin). Les traiem del foc quan estiguin rossetes per fora i cuites per dintre. Si les acabem amb un rajolí de vi blanc, queden molt i molt bé!

Per a l’amanida, tallem ben petitons els bastonets de surimi, a rodanxes primetes els alls tendres i ho barregem bé amb el mèsclum. Fem una vinagreta amb la salsa de soja i la mostassa a l’antiga i amanim bé el mèsclum amb aquesta barreja.

Així, qualsevol fa dieta, oi? 😉

Apfelstrudel de Malditos bastardos

Ja sabeu que tenim una secció que es diu “Plats de pel·lícula” on fem això mateix, plats que surten en pel·lícules i que, normalment, passen força desapercebuts. La setmana passada explicàvem aquesta recepta d’apfelstrudel, un pastís de poma d’orígen austríac i que surt a la pel·lícula Malditos bastardos. A casa meva s’ha fet sempre, l'”estrudel de poma”, però reconec que no seguíem gaire la recepta original. Primer de tot, és un pastís que es pot fer amb pasta filo, pasta de full o una massa casolana. Jo sempre l’havia fet amb pasta de full i em va cridar l’atenció fer-lo amb filo, ves per on! La Marina, però, també va sentir l’impuls de fer-lo i com que tenia pasta de full per casa doncs va utilitzar-la. Total, que avui us presentem una recepta amb les dues variants, la de pasta casolana la farem algun altre dia!

INGREDIENTS:

Pasta filo (o pasta de full),  ½ kg. pomes granny una mica àcides, ½ got sucre, ½ got de panses, 1 llimona, ½ got mantega fosa, ½ got llet sencera, canyella en pols, pa ratllat, rom (opcional, jo vaig utilitzar conyac i la Marina Pedro Ximenez).

ELABORACIÓ:

Pelem les pomes i les tallem a daus no gaire grans. En un bol, posem els daus de poma, el sucre (menys una cullerada que reservarem per després), el suc i la pela de la llimona i ½ culleradeta de canyella en pols i ho deixem reposar mitja hora. A part, posem les panses amb un rajolí de rom, les quals incorporarem a la poma després de la mitja hora de repòs.
Posem una cullerada de mantega en una paella, la fonem i hi afegim la cullerada de sucre que havíem reservat i el pa ratllat (un grapadet, jo em sembla que n’hi vaig posar massa, va quedar bo però massa marró per dintre). Remenem fins que el pa es comenci a torrar. Posem la una làmina de pasta filo sobre un drap net, la pintem amb mantega fosa i en posem una altra a sobre. Repetim l’operació fins que tinguem 5 làmines pintades amb mantega. Escampem el pa ratllat i torradet per sobre de la pasta filo, sense arribar a les vores, i posem sobre la massa les pomes amb les panses ja afegides. Enrotllem la pasta filo sobre si mateixa, amb l’ajuda del drap, amb cura que no es trenqui. Tanquem les vores sobre si mateixes perquè no en surti el farcit, pintem l’exterior del rotlle amb més mantega fosa i ho posem a una safata de forn prèviament enfarinada i engreixada amb mantega. Ho fiquem al forn a 190 º C durant una hora. Ho traiem i aboquem sobre el rotlle el mig got de llet. Tornem a ficar-ho al forn a la mateixa temperatura durant uns 10 minuts. Quan ja sigui fred espolsem una mica de sucre glacé per sobre.
Ho podem servir amb una bona nata muntada perquè s’assembli més al de la pel·lícula, però jo no en tenia… Aquest n’és el resultat.

 

I aquest és el que va fer la Marina amb pasta de full. Els farcits són els mateixos, però varia la pasta.

Arròs ràpid amb aire oriental

Aquesta és una recepta a l’estil Falsarius. Un arròs express, en menys de deu minuts, i que es pot fer sense tenir gaires habilitats culinàries. De fet és un arròs “vago” per a un dia de vaga, qui en faci!

Amb aquesta recepta participo a la recepta del 15, iniciativa dels Fogons de la Bordeta, que aquest mes està dedicada a l’arròs.

Espero que us agradi! Es pot fer amb qualsevol tipus d’arròs en gotet, blanc, integral, salvatge… El que preferiu! Més fàcil i sa, impossible!

INGREDIENTS:

1 gotet d’arròs cuit (aquell que es fa al microones en un minut), 1/2 llauna de xampinyons, 1 tros de pinya natural, un grapat de gambetes pelades, 3 alls tendres i un raig de salsa de soja.

ELABORACIÓ:

Tallem els alls tendres i els saltegem. Quan ja estiguin ben tendres, hi afegim les gambetes. Si volem ho podem espolsar amb all en pols. Hi afegim l’arròs (sense passar-lo pel micro, directament del gotet), els xampinyons i la pinya tallada a trossets. Ho saltegem una mica i hi afegim un raig de salsa de soja.

Coca de Sant Josep

Sant Josep és la festa local de Castellar i ho celebrem amb una fira d’artesans a la plaça Major. Al matí, és tradició que hi hagi una encocada popular, i que ningú pensi malament perquè només es tracta d’un esmorzar que reparteix l’Ajuntament a base de coca de forner, de sucre o de Sant Josep, com en diem aquí. Em pensava que aquesta coca es feia a tot arreu, per Sant Josep, però buscant-ne la recepta he vist que no, que som els únics!!! El més tradicional és fer la crema catalana, que aquí la fem avui per berenar, i a alguns llocs fan coca de vidre. Així que, aprofitant que aquesta setmana han vingut les nutricionistes del programa a fer la secció “som el que mengem”, hem volgut fer aquesta recepta de “brioixeria” casolana. Aquesta coca és boníssima, fàcil i molt sana, perquè de greix en porta ben poquet. A més, els nens ens poden ajudar a fer-la! Aquesta és la recepta que en teoria vaig seguir, de la Bet Cuinetes, però jo hi faria canvis, com posar farina de força en lloc de farina normal i fer-hi un altre llevat, perquè si no sembla una coca d’oli dolça, força seca. També vaig afegir-hi pinyons.

INGREDIENTS:

100 ml d’aigua, 100 ml de llet, 50 ml d’oli d’oliva DOP Siurana, 1 sobre de llevat de forner sec o 30 g de llevat fresc de forner, 400 g de farina (millor de força), 20 g de sucre, 1 culleradeta de sal, 1 polsim d’anís en gra mòlt (opcional, jo no n’hi vaig posar), més sucre i més oli, licor d’anís i pinyons.

 

ELABORACIÓ:

Barregem l’aigua i la llet, ho escalfem fins que sigui tebi i hi desfem el llevat. Barregem els ingredients secs i hi anem incorporant l’oli, un pelet de licor d’anís i l’aigua i la llet amb el llevat. Ho pastem bé fins que no se’ns enganxi a les mans. Com millor pastem, millor sortirà la massa. Hem d’estar-hi uns 10 o 15 minuts. Passat aquest temps, ho deixem reposar a un lloc càlid tapat amb un drap fins que dobli el volum, més o menys una hora. Donem forma a la massa amb els dits, l’estirem amb els dits, sense el corró (així ens quedarà amb aquella forma característica), i la deixem reposar tapada fins que torni a doblar el seu volum (aquesta segona llevada no la feia a la recepta original, però em sembla important perquè la massa de pa acabi de créixer i quedi més toveta). Preescalfem el forn a 180º. Si volem, pintem la coca amb oli (jo ho vaig fer i així queda més cruixent. La propera vegada no ho faré perquè quedi tova), hi posem pinyons i, per damunt, sucre al gust (jo n’hi vaig posar força). Enfornem la coca fins que sigui cuita, uns 15 minuts, i just quan l’acabem de treure del forn tirem un bon raig de licor d’anís per sobre (jo ho vaig fer amb un esprai que el pulveritzava perquè quedés tot més homogeni). I au! Bon Sant Josep a tothom!

Trio de croquetes

L’altre dia vam fer caldo a casa, uns 6 litres. Vaja, que teníem molta carn d’olla, bàsicament pollastre i gallina, i n’havíem de fer alguna cosa…  Així que vaig fer croquetes, un trio. Feia dies que volia penjar una entrada d’arrebossats amb diferents “cobertures”. En aquest cas, les vaig fer amb pa ratllat i crackers, doritos i xurruques, que era el que em sobrava per casa. També les hauria pogut arrebossar amb cereals (queden boníssimes!), galeta o crispetes. Imaginació al poder! Aquí us en presento el resultat! No us en penjo la recepta perquè són croquetes normals i corrents arrebossades amb aquests ingredients després de passar-les per l’ou.

 

Aquesta és la croqueta de doritos:

 

La croqueta de pa ratllat i crackers:

 

I la de xurruques:

Truita de patates sense ou o “frico” friülà estil Quins fogons!

Fa poc va començar la nova temporada de Karakia i el primer episodi va ser el d’en Sandri, un friülà que viu a Castellar! Bé, es veu que un dels plats típics del Friül és el frico, una espècie de truita de patates feta sense ou. La recepta original és amb un formatge que es diu Montasio, però en Sandri la feia amb Emmental, Maasdam i formatge curat. Bé, ara us explico la meva història. L’altre dia no sabia què fer per sopar i esperant que algú em suggerís alguna cosa vaig comenaçar a tallar patates en dauets, les vaig fregir i quan estaven fetes encara no sabia què en faria, perquè feia tres dies seguits que menjàvem ou i no volia fer una truita. Total, que vaig veure un paquet de mozzarella ratllada a la nevera i vaig pensar de fer aquesta “truita sense ou” pensant que se m’havia acudit a mi sola. Però no, dies abans havia vist el programa d’en Sandri, és a dir que originalitat zero patatero… Però bé, la truita era TAN BONA, que se’m van oblidar totes les decepcions relatives a l’autoria del plat! Us deixo la recepta que vaig fer jo, no l’original. La meva queda amb menys gust de formatge i més de patata… Perquè a nosaltres ENS ENCANTEN LES PATATES! En el millor sentit de la frase… 😉

INGREDIENTS:

3 o 4 patates, oli DO Siurana, sal, pebre i formatge mozzarella ratllat (1 paquet).

ELABORACIÓ:

Tallem les patates a daus, les untem amb oli, les salem i les fem a la paella vigilant que no es cremin. Quan estiguin daurades, si veiem que no estan cuites per dintre, les podem passar una mica pel microones. Les tornem a posar a la paella i hi afegim el pebre (hi dóna un toc boníssim, no us el descuideu), les remenem i hi posem la meitat del formatge ratllat. Primer ho remenem perquè totes les patates es lliguin amb els fils de la mozzarella fosa. Després ho hem de deixar quiet perquè es faci una crosta a sota i quan comenci a endurir-se ho anem desenganxant del fons de la paella. Quan ja està torradeta la part de baix tombem la “truita”, però posem una mica més de formatge a la paella perquè a l’altra banda també s’hi faci la crosta. El resultat és una “truita” amb molt gust de patata, amb l’exterior cruixent i l’interior filat. ESPECTACULAR! Suposo que si ho feu amb emmental, maasdam o montasio la patata passa a un segon terme i el protagonista és el gust del formatge. Ho haurem de provar!

Les fotos no li fan gaire justícia al plat, però era de nit i estàvem famolencs… No estàvem per fotos, vaja!