Aquestes setmanes seran una mica rares, entre que la setmana passada no vam fer programa i que aquesta és pont i probablement no en farem, serà difícil penjar gaires receptes! Però aquí us deixo el pastís de la fabiola, un gran clàssic a casa meva, i un homenatge a la meva àvia, la padrina, que li hauria agradat que transmetés a algú la recepta. Espero que us agradi i que el feu!
Ingredients:
1 paquet de galetes “hojaldradas”, 200 gr mantega pomada, 2 rovells, sucre al gust, 1 tassa de cafè, xocolata en pols (per fer-la desfeta).
Elaboració:
Deixem refredar la tassa de cafè. En un plat barregem la mantega pomada amb els rovells i sucre al gust (la gràcia és que faci cri-cri quan el masteguis), però força! Agafem una galeta, suquem una banda al cafè (poca estoneta perquè no es desfaci) i l’altra banda l’untem amb una capa generosa de pasta de mantega. Així, galeta a galeta anem formant un tronc de galetes. Quan ja les tenim totes posades, agafem el cafè que ha sobrat (si no n’ha sobrat, fem-ne més) i en fred el barregem amb xocolata en pols perquè quedi una salsa de la textura de la nata líquida (potser una mica més densa). Tapem tot el tronc amb la salsa de xocolata i ho deixem a la nevera. L’endemà estarà més bo perquè les galetes s’hauran estovat força. Quan el talleu feu-ho esbiaixat i quedarà ratllat.
Quina bona pinta!!! Això seria com un tronc de Nadal a l’estil quins fogons??? he he. Fa salivera…
Sí, seria com un tronc de nadal però no és empalagós, és… exquisit! 😉 Un petonet, Marina!
Ostres, amb la variant del cafè no l’havia vist… ha de quedar boníssim. I el tall al biaix queda molt bonic 😉
El cafè li dóna un toc molt especial! I si tenim nens, sempre el podem fer descafeinat… Gràcies, Gemma!
Que delicia de pastis, si dan ganas de comérselo al ver la foto.
Gracias por pasaros por nuestro blog.
Un beso. paprikaenlacocina.blogspot.com/
Gràcies! A veure si el feu i us agrada 😉 Un petó
Gracies per agragarte a casa meva.
Una abrassada i ens anem seguin!!!
visca la teva padrina!!!… renoi, quin pastis més exquisit!!
Gràcies!!! A veure si el feu i us agrada, Alfons. Una abraçada!
Hola guapa tu
gràcies per compartir aquesta ecepta tant especial, queda anotada
mil petonets Susanna
Moltes gràcies, Susanna, significa molt per mi! Un petó!!!
Un tall espectacular!!! fa ganes de posari la cullera…! Aquestes receptes no es poden perdre! gràcies per compartir-la!
Gràcies! Jo el faig sovint i el porto a tot arreu, perquè se n’enamori molta gent 😉